Ruta d’aquí: La balconada del Roc Perer

Aquesta ruta ha estat publicada al número 54 de la revista d’Aquí – agost 2016

Ens enfilem a l’esquena del Turó de l’Home per les fagedes de Santa Fe

Aquest cop us proposo una ruta per enfilar-nos a l’esquena del Turó de l’Home fins al Roc Perer, una magnífica balconada natural que ens permetrà gaudir de la vall de Santa Fe des d’un altre punt de vista.

Primer de tot haurem d’anar cap a Santa Fe. Per arribar-hi, caldrà agafar la carretera BV-5114 des de Sant Celoni i seguir les indicacions. El camí està ben senyalitzat i no té pèrdua. Podem deixar el cotxe al centre d’informació del Parc Natural del Montseny de Can Cassades, una casa d’estiueig de principis del segle XX rehabilitada per la Diputació, i aprofitar per gaudir de les grans sequoies del seu jardí o de les projeccions «Les quatre estacions al Montseny» i «L’home i el Montseny». Molt recomanable!

Molt a prop hi ha també l’antiga ermita de Santa Fe, un senzill temple del segle XIII que acollia una petita comunitat d’eremites. Amb el temps, la muntanya s’anà despoblant i només quedà un sol ermità que en tenia cura. Al llarg dels anys, l’edifici patí moltes remodelacions fins a arribar a tal com la veiem avui, amb el gran hotel al costat.

L’objectiu de la ruta és endinsar-nos en una vall que, com veureu, està plena de llegendes. Per què aquest indret evoca tant la nostra imaginació? Segurament és perquè es tracta d’un lloc preciós i apartat, modelat per una gent i una manera de viure que ja han desaparegut. Fixeu-vos-hi bé; mireu el vostre entorn. Ja no veiem bosquerols que recullin llenya, caçadors que portin peces al sarró, ermitans que escampin la paraula del Senyor, muntaners que recullin neu per a l’estiu… Tots aquells montsenyencs i les seves petites històries ja no hi són. En canvi, la muntanya s’ha omplert amb altra gent ben diferent: excursionistes com nosaltres amb botes de colors llampants que s’hi enfilen només pel desig de gaudir de la caminada. Penseu que això, només fa cent anys, era un fet ben estrany, ja que a la muntanya només s’hi treballava per malviure o sobreviure. La bellesa de l’indret ens convida a mistificar un passat bucòlic, imaginar històries màgiques i a oblidar com n’era de dura la vida aquí.

Som-hi! Des del mateix aparcament de can Cassades veureu l’inici de la ruta. És a l’altra banda de la carretera, així que la creuem amb compte i de seguida ens adonarem que està senyalitzada. És un Sender Local (SL-C 86), marcat amb blanc i verd. Només ens caldrà estar atents a seguir les fites, la qual cosa ens permetrà gaudir encara més del paisatge perquè no hi ha perill de perdre’ns.

Ens anem enfilant pel caminet deixant una casa abandonada a mà esquerra –el Grèvol–. Seguim amunt i el bosc s’esclarissa. Ben aviat trobem una cruïlla. Aquí podem triar fer la ruta en un sentit o en l’altre. Triem girar a la dreta en direcció als «Camps», les restes d’una antiga masia enrunada d’aquells muntaners que comentàvem abans: els que treballaven per aquestes muntanyes i ara ja no hi són. Seguim xino-xano camí amunt. Encara haurem de fer una ziga-zaga per un camp i la cort on es resguardava el ramat. Al cap de poc, ens endinsem ja en la fageda. Veurem que una de les fites ens recomana de visitar un antic pou de neu abandonat i li fem cas, ja que és a només uns vint metres del camí. Heus aquí un altre exemple de l’abandó de la muntanya. Tota aquella indústria del gel també ha desaparegut…

Tornem al camí i ens enfilem fageda amunt. A mà dreta del camí veureu una cosa excepcional! Dos arbres fent-se un petó! El més probable serà que, ben aviat, us arribi a les orelles la llegenda de dos enamorats que es van convertir en arbres per gaudir del seu amor per sempre. Oi que seria bonic que fos veritat? I si non è vero

És un bon moment per gaudir del bosc i escolar el silenci. El sentiu? Una mica de vent, algun ocell, les fulles… Ep! Heu notat aquest calfred? No heu sentit uns misteriosos lladrucs de gos?! No? És igual… Continuem.

El camí continua enfilant-se fageda amunt. Les fites ens tornaran a proposar una marrada per anar a veure una avetosa, però aquest cop continuarem la ruta perquè ja ben aviat arribarem a Roc Perer, un sortint de roca que ens permet gaudir d’unes vistes excepcionals de la vall, l’ermita, el pantà, la vall del Tordera, les Agudes i el Turó de l’Home. Senzillament espectacular. Oh! Heu sentit ara els lladrucs del gos? Tampoc?!…

El camí continua baixant fageda avall. L’espectacle boscós també és una delícia. Al cap d’una bona estona tornarem a trobar una fita que ens proposa trencar a mà dreta cap a l’àrea d’esplai de la Guardiola. La ruta, però, continua cap a l’esquerra. Al cap de poc travessarem un prat i xino-xano anirem bosc avall.

A mà esquerra ens apareixerà la font del Cirerer on podreu observar, si teniu sort, una nova espècie que ha colonitzat el Montseny i que en Martí Boada ha batejat amb el nom de «garrafaires». Els reconeixereu de seguida perquè s’agrupen al costat de les fonts amb incomptables garrafes d’aigua per omplir-les i endur-se-les a la ciutat.

Continuem i de seguida trobem el camí inicial i, en un no-res, ja estarem altre cop a can Cassades. Ara que ja hem arribat sans i estalvis, us puc confessar per què us he anat preguntant si sentíeu els lladrucs d’un gos. No us volia espantar, però per aquestes fagedes s’explica una llegenda que el poeta Joan Maragall va fer famosa i per la qual rebé un premi als Jocs Florals de Barcelona.

Diu la llegenda d’«El mal caçador» que l’ermita de Santa Fe es va omplir de gom a gom per celebrar una missa solemne. Tots els habitants de la muntanya s’hi van aplegar. Mentre l’ermità celebrava l’eucaristia, un dels assistents, un conegut caçador que hi havia anat amb tots els seus gossos, va advertir una llebre i va sortir esperitat per caçar-la bosc endins. Com a càstig per aquella terrible ofensa, fou condemnat a caçar eternament per aquests boscos i diuen que encara avui se senten els lladrucs dels seus gossos!

Llegendes apart, si us ha agradat la ruta, penseu que és una molt bona idea repetir-la en les diferents estacions de l’any per gaudir dels canvis del paisatge. Ja ho sabeu, en teniu quatre al preu d’una! Bona ruta!

Map Perer

Mapa: 1 – El Cérvol (runes), 2 – Els Camps (runes), 3 – El corral dels Camps, 4 – Pou de neu, 5 – El petó dels faigs, 6 – L’avetosa, 7 – Roc Perer, 8 – La Guardiola, 9 – Font del Cirerer, 10 – Xalet, 11 – Aparcament Can Cassades – Santa Fe, 12 – Can Cassades (informació), 13 – Restaurant Avet Blau, 14 – Font del Frare, 15 – Font de Passavets, 16 – Ermita de Santa Fe, 17 – Hotel de Santa Fe, 18 – Pantà de Santa Fe

Recomanacions:

Dificultat: Mitjana-baixa.

Recorregut: Circular (Q), d’uns 4’6 km.

Desnivell: Inici i final a Can Cassades (1.190 m). Roc Perer (1.340 m).

Durada: Aproximadament 1 hora i 45 minuts, segons el ritme que portem.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

 

Més informació:
Centre d’Informació Can Casades

Santa Fe del Montseny
Ctra. de Sant Celoni a Viladrau, km 21
08470 Fogars de Montclús
Tel. 938 475 113
p.montseny.casades@diba.cat

Horari : Obert tot l’any els dies feiners i festius en l’horari de 10 h a 14 h i de 15 h a 16:30 h, excepte el 25 de desembre i l’1 de gener.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s