Ruta d’aquí: Un xiprer, dos xiprers, tres xiprers

Aquesta ruta ha estat publicada al número 56 de la revista d’Aquí – octubre 2016

img_9117

El pla de Vilamajor: terra de traginers

La nostra comarca és un gran territori vertebrat de dalt a baix per una rica xarxa de camins. I, és clar, la xarxa de camins actual no és la mateixa de la de fa cent o mil anys enrere. Si ara tenim autopistes, autovies i carreteres, abans se les enginyaven amb els camins rals, els de ronda, els d’abast, els de creu, els corriols…

Si volem fer rutes, ens convé conèixer els nostres camins, i, com sol passar sempre, és millor anar a aprendre de qui més en sap. I qui millor que els traginers, que recorrien els camins amunt i avall dia sí i dia també?

De traginers potser avui no en trobarem, però sí podrem fer una ruta per la seva terra: el pla de Vilamajor, on van fundar tot un poble allà on es creuaven els camins ral de Palautordera, del castell de Vilamajor, d’Alfou i de Llinars. Per demanar la benedicció en el seu trajecte, hi van alçar una petita capella dedicada a Sant Antoni i al voltant d’aquella capelleta s’hi va acabar de formar una pròspera vila.

Comencem la ruta al Parc de Can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor. D’allà, seguim en direcció sud pel carrer Llobregat i pel carrer Girona. Al final del carrer neix el camí ral i el seguim –no té pèrdua–. De seguida seguirem la riera i passarem per sota dels dos ponts de can Móra. Durant uns dos quilòmetres anem seguint les indicacions de l’antic camí ral que unia el terme del castell de Vilamajor amb el terme del castell de Llinars, fins que ens trobem el camí de can Collet. Allà girem a la dreta en direcció a la carretera.

Com haureu vist, els camins rals eren uns camins públics prou amples perquè s’hi pogués passar amb un carro ben carregat, però poca cosa més. Antigament, els camins rals eren les vies principals del país, com ara serien les autopistes o autovies. I, com ara, als traginers els calia descansar de tant en tant després d’un llarg viatge. Si ara tenim les àrees de servei, abans hi havia les masies on la gent acostumava a acollir els viatgers, ja sigui per caritat o bé per fer un petit sobresou com a fonda improvisada.

Com sabien els traginers si els propietaris de les masies els rebrien amb els braços oberts o, pel contrari, que no serien benvinguts? A l’edat mitjana es va estendre un codi que coneixien tots els viatgers, traginers i pidolaires: els xiprers. Sí, sí, els xiprers! Aquests arbres han estat revestits de significats simbòlics des de temps immemorials. Alguns han anomenat el xiprer com l’«arbre de la mort», ja que hom creia que estava consagrat a Hades, el déu grec de la mort, degut a les seves arrels, que mai treuen nous brots una vegada s’ha talat l’arbre. Era costum posar branques dexiprer per acomiadar els difunts o per marcar que la casa estava de dol, i també es comú trobar-ne als cementiris.

D’altres, en canvi, han anomenat el xiprer com l’arbre de la vida, ja que, alt i esvelt –pot fer fins a 35 metres d’alçada–, de fullatge verd i persistent degut a la seva resina incorruptible, evocava la immortalitat i la resurrecció. Per això, també es creu que se’n posava als cementiris, com un pont entre el Cel i la Terra que donava la benvinguda als difunts en la seva nova vida.

La identificació del xiprer amb la benvinguda i l’hospitalitat feu que als camins d’entrada a pobles i vil·les romanes s’hi plantessin llargues filades de xiprers. Segons Joan Amades, a l’edat mitjana, època plena de supersticions, els pagesos creien que els pobres dominaven les rates i que les podien fer anar als seus camps i horts a voluntat si no eren ben rebuts, així que, ja fos per caritat o per por, les masies acollien els traginers, els pobres i els pidolaires.

Un sol xiprer al davant de la masia anunciava que el viatjant seria ben rebut, que podria beure un bon glop del porró o que fins i tot el rebrien amb un tros de pa o llonganissa per amenitzar el camí. Dos xiprers, en canvi, anunciaven que el visitant seria convidat a un àpat abundant amb la resta de la família. I tres xiprers informava que, a més de l’àpat, també hi podria passar la nit. Per aquestes ocasions, normalment, o bé es tenia una cambra destinada als passavolants o bé un espai a la pallissa.

El camí de can Collet desemboca a la carretera BP-5107 de Sant Antoni a Llinars. Travessem la carretera amb compte i seguim uns metres a l’esquerra fins a un camí desdibuixat que puja a mà dreta i porta a can Rovira Coll. Si ens hi fixem bé, veurem que queden uns vells xiprers que ens donen la benvinguda. De tota manera, cal tenir present que el llenguatge dels xiprers s’ha perdut i pot ben ser que l’acollida no sigui la mateixa que a l’edat mitjana. Ja ens entenem…

Vorejant el camp arribem a can Rovira Coll. Passada l’era, al camí, veiem un cartell que ens convida a seguir la «ruta de les masies», que passa darrere d’una altra masia propera: cal Cabrit. El camí passa just darrere la paret de la masia. Ens trobarem una cadena que vol evitar el pas de les motos però no li fem cas i seguim fins a l’entrada del bosc.

Just a l’entrada del bosc trobem una cruïlla de quatre caminets. Girem avall a l’esquerra i, just abans d’arribar a un camp, el camí es bifurca i girem avall a la dreta per un caminet que travessa un alzinar amb força roures conegut com «la Rovira». El caminet es converteix en un antic camí d’abast on amb prou feines hi passaria un animal carregat per travessar d’una carena a l’altra.

El caminet ens portarà a baix del sot conegut com el «sot del Torrent de Vallbona». Una filada d’àlbers  ens indiquen que hi ha el torrent, que normalment té poca aigua o fins i tot està sec.

Seguim amunt i trobarem una altra cruïlla de quatre camins. Tirem recte amunt. Al cap d’una estona de bosc ben esclarissat, trobem una altra cruïlla i girem a la dreta. Seguim. El caminet desembocarà en un altre camí més ample conegut com el «Camí de la Bàscula» i seguim en direcció a can Ribalta (girant a la dreta). El camí es trobarà amb un camí altre de més ample, però seguim en direcció a can Ribalta. Al cap de poc trobarem la bàscula i, just després, a mà esquerra, can Ribalta, una masia del segle XIX de planta baixa i dos pisos coberts per una coberta a quatre vents que acull el prestigiós restaurant La Perola, un hotel i les instal·lacions d’aventura Aira. Tot i així, ni rastre de xiprers…

Seguim. El camí desembocarà en el camí asfaltat d’Alfou. Girem a la dreta i entrarem al nucli de Sant Antoni pel carrer Freixeneda fins a arribar finalment al parc de Can Sauleda.

Hem passat per camins rals, corriols, camins d’abast i hem comprovat que, en comptes de xiprers, els restaurants s’anuncien amb forquilles i els hotels amb estrelles, però els paisatges del Pla de Vilamajor continuen gairebé igual de bucòlics que quan eren travessats per traginers ben atrafegats.

No guardeu les botes gaire lluny, que el mes que ve tornarem a visitar algun racó d’aquí.

Bona ruta!

 

Recomanacions:

Dificultat: Baixa.

Recorregut: Circular, d’uns 6 km.

Desnivell: Inici i final a l’aparcament al Parc de Can Sauleda (250 m). Camí de can Collet (215 m), Can Rovira Coll (230 m), Serra de Can Cucurella (260 m), Can Ribalta (250 m).

Durada: Aproximadament una hora i mitja.

Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.

 

 

Més informació:
Centre d’Informació La Mongia

C/Església, 3

08458 Sant Pere de Vilamajor

Tel.: 938610418

mongia@vilamajor.cat
Obert els dissabtes i festius, de 10 a 14h.

aqui_xiprer

Mapa:

1 – C/ de Freixeneda
2 – Parc de Can Sauleda
3 – Església de Sant Antoni
4 – Escola Joan Casas
5 – Final de C/ Girona
6 – Pont de can Mora
7 – Can Record
8 – Can Garneu
9 – Font d’aigua
10 – Alzina grossa
11 – Can Galofré
12 – Entrada de Llinars
13 – Can Collet
14 – Can Massó
15 – Antic camí de can Rovira Coll
16 – Can Rovira Coll
17 – Cal Cabrit
18 – Torrent de Vallbona
19 – Barri de Can Boatell
20 – Camí de la bàscula
21 – La bàscula
22 – Can Tramunt
23 – Can Ribalta
24 – Camí d’Alfou

One thought on “Ruta d’aquí: Un xiprer, dos xiprers, tres xiprers

  1. Què interessant! Havia llegit sobre el significat d’un xiprer, però desconeixia els dos i tres xiprers. M’apunto la ruta per fer-la així que pugui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s