gini campana

Que repiquin les campanes!

El campanar de Sant Pere de Vilamajor -la Torre Roja- marca les hores del poble des de temps immemorial. Si sentiu que hi ha dies que les campanes no toquen, és que darrerament s’estan fent -i es fan- tasques de manteniment de la maquinària que fa repicar puntualment la Maria, la Laia, l’Anna i la Gran. Els eixos s’han d’engreixar com fa segles però ara, a més, cal revisar els motors, els martells i la instal·lació elèctrica.

Des de que es van automatitzar el 1988, ja no tenim campaner. Però la Torre Roja no va sola. La majoria de tocs, continuen sent manuals encara que sí electrònics. No és una gravació com alguns campanars, sinó que diversos motors colpegen o balancegen segons el toc que cal fer sonar. Abans s’estiraven cordes i ara es premen botons.

Els tocs tradicionals s’han anat perdent. Els campanars han passat a només tocar les hores i en algunes poblacions fins i tot demanen que emmudeixin per sempre.

Jo no volia que es perdés aquest llenguatge així que, sense ser campaner, procuro que els diversos tocs continuïn dringant a la torre. Ara potser no cal tocar a sometent, espantar bruixes o tempestes, però si us pareu a escoltar les campanes veureu que no us paren d’explicar històries.

 

Tocs campanes w

Si t’ha agradat, t’interessarà:

 

Sant Elies de Vilamajor

No et perdis els temples sota les estrelles

El proper dissabte 19 de desembre a les 12h el fotògraf palauenc Mariano Pagès ens tornarà a visitar a la Mongia de Vilamajor (C/Església, 3 – Sant Pere de Vilamajor) per presentar les seves dues darreres publicacions:

Ara farà gairebé un any, es va presentar el llibre “Estels, Ermites i Esglesioles del Montseny”. D’aleshores ençà s’ha restaurat l’ermita de Sant Elies, així que la nova edició d’aquest llibre inclourà fotografies de l’ermita ja rehabilitada amb el seu campanar d’espadanya. El llibre, a més de fotografies nocturnes de temples d’una vintena de pobles del Montseny, també inclou fotografies nocturnes de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor i de l’esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor.

Un altre dels llibres que es presentarà es titula  “Estels, Ermites i Esglesioles del Montnegre Corredor”, treball fotogràfic on es recull l’arquitectura religiosa del Montnegre Corredor, fent un recorregut nocturn pels municipis les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. Es tracta de temples de petita escala disseminats pel massís i el seu entorn. La totalitat de l’obra s’ha realitzat durant la nit, sovint en condicions de foscor total i agafant els edificis com a protagonistes. Cal destacar que las imatges no son fotomuntatges, sinó fotografies de llarguíssima exposició.

Presentació Mariano 2 web

Els dos llibres estaran a la venda a la Mongia des del dia de la presentació. T’hi espero😉

Horari de la Mongia: Obert dissabtes i diumenges de 10 a 14h.

IMG_7121

La #lonalogia: una nova ciència patrimonial?

El 12 de setembre de 2014 el Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor va iniciar sota la mil·lenària Torre Roja un projecte molt ambiciós per recuperar el patrimoni del municipi: les intervencions arqueològiques a “La Força de Vilamajor”, amb l’objectiu de trobar la primitiva esglesiola preromànica de Vilamajor i recollir més informació sobre l’origen i la forma del castell de Vilamajor.

Aquestes intervencions les realitza l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a través del Centre d’Estudis Municipal amb el vist-i-plau de la parròquia i la supervisió del Departament de Cultura de la Generalitat. Els integrants de l’equip són arqueòlegs veïns de Vilamajor que participen en aquest projecte de forma voluntària. L’objectiu d’aquestes excavacions, com ja he dit abans, era ambiciós i els resultats obtinguts han complert amb escreix les expectatives: han canviat el relat de la història local de Vilamajor. (Properament us faré cinc cèntims dels resultats i us presentaré els arqueòlegs que ho han fet possible.)

El lloc de l’excavació no es va escollir a l’atzar. A l’hora de triar-lo ens vam servir de totes les investigacions prèvies i les informacions que teníem al nostre abast. Podríem resumir-ho dient que era el rovell de l’ou de l’antiga Força medieval. I ho vam encertar. Però també és cert que encara és el rovell de l’ou d’aquest petit poblet vallesà: els vilamajorencs hi continuem fent els casaments, bateigs, enterraments, festes, presentacions de llibres, concerts…

Així, doncs, vam creure oportú que calia donar-li un aspecte més acurat, que no semblés l’emplaçament d’unes obres provisionals però interminables amb pilons de terra, runes, cables i algun crani d’ulls penetrants. Al cap i a la fi, que unes tristes tanques d’obra no espatllessin les fotografies d’un bon casament.

Li vaig demanar al meu amic i fotògraf Enric Planas que vingués a fer unes fotografies de gran resolució a la paret del campanar que es poguessin ampliar prou com per omplir una tanca d’obra de gairebé  quatre metres. I dit i fet. En poc més d’una setmana ja estaven posades esperant el primer bateig o casament.🙂

Però la cosa no va acabar aquí. Al cap de pocs dies, rebo una menció al twitter i, vés per on, m’assabento que hi ha uns obsessionats amb el patrimoni –en el bon sentit de la paraula ;-)– que es fixen en les lones que tapen les intervencions al patrimoni, les comenten, avaluen i, quan cal, lloen o critiquen de valent.

twitter #lonologia

De seguida vaig voler saber què era això de la #lonalogia i, buscant-ho a internet, em vaig assabentar que el seu creador és en @SantosMMateos, que a la seva descripció de twitter es presenta com a: “Francotirador en #Comunicación #Patrimonio #Museos #Arte #Diseño | Museófago | Exponauta | Memoria viva del caso M[ittal]NAC | Fundador de la #lonalogía” .

El 9 de març de 2014, Santos M. Mateos publica al seu twitter una fotografia d’una horrorosa tela sobre l’edifici modernista de la Rotonda de Barcelona amb el hàstag #lonologia. El nou mot centrat en la cura que es tenia en tapar els béns patrimonials va fer fortuna i un allau de seguidors li han anat passant exemples. Les més aplaudides són les lones que són mimètiques, mentre que les més censurades són les que abusen de la publicitat. Qui havia de dir que les lones que tapen un edifici suscitarien tant d’interès?

Si us sóc sincer, darrerament sembla que la gent sigui més propensa a buscar tres peus al gat o criticar allò que no se’ls ha acudit a ells, així que, què voleu que us digui?… De tant en tant senta bé rebre una floreta. Gràcies, Santos, i gràcies, Pep! :-p

 

Feu córrer la veu: dissabte 24 de novembre, a les 12h, inaugurem l’exposició “EL PATRIMONI PERDUT DE VILAMAJOR”

L’exposició consta d’una vintena de plafons on  hi trobareu un munt de racons de Vilamajor que amaguen part del nostre patrimoni etnològic i arquitectònic, molts d’ells, en perill de desaparició. Hi trobareu masies, barraques, fonts, aqüeductes, castells, capelles, mines, forns, pous…

Un veí de Vilamajor, Ricard Mateo, visita cada cap de setmana La Mongia per tal que li recomanin racons per descobrir l’immens terme municipal de Vilamajor. Un cop visitats els llocs emblemàtics, se li van proposar llocs més enigmàtics: antigues mines, pous perduts a la muntanya, fonts amagades, velles masies… D’aquestes excursions en va sortir un extens fons fotogràfic (més d’un centenar) que es presenta a tothom en aquesta nova exposició titulada: “El patrimoni perdut de Vilamajor”.

Cada racó va acompanyat d’un plànol que indica la localització de l’indret, i així us ofereix, a més, unes propostes molt suggerents d’excursions pel nostre territori.

➡ La inauguració de l’exposició està prevista pel proper dissabte 24 de novembre a les 12 del migdia, a la sala d’exposicions de la Mongia de Vilamajor, al carrer de l’Església, núm. 3 (davant del campanar). L’exposició es podrà visitar gratuïtament els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h des del 24 de novembre de 2012 fins a el 3 de març de 2013. Com es va fer amb les anteriors exposicions, també hi haurà la possibilitat de concertar visites per a grups i escolars fora de l’horari habitual de l’exposició.

Properament a la Mongia: “El patrimoni perdut de Vilamajor”

En aquests moments estem preparant la propera exposició temporal del punt d’informació del Parc Natural del Montseny a Sant Pere de Vilamajor. “El patrimoni perdut de Vilamajor”: antigues masies, mines, fonts, aqüeductes, forns, pous…

Encara falta ben bé un mes. Ja us informaré quan serà la inauguració i els dies que durarà. Us agradarà!😉

A la revista d’Aquí, aquest mes d’octubre us proposo una ruta pel Sot de l’Om de Vilamajor i fem una pinzellada del Castell Nou

Com ja sabeu, participo amb la revista gratuïta d’aquí proposant-vos cada mes dues propostes: una ruta pel nostre territori i una altra sobre el nostre patrimoni. Comencem el mes d’octubre amb un nou número dedicat a donar informació de qualitat sobre les opcions de lleure i cultura locals!

:arrow:  En aquest desè número us proposo una visita virtual a un dels edificis més grans i més ben conservats del nostre patrimoni comarcal: el Castell Nou de Llinars del Vallès. I, per estirar les cames, una caminada per la vora de la riera de Vallserena pel Sot de l’Om fins enfilar-nos per la serra de Can Peirana fins a la Terra Blanca. 

També hi trobareu informació del Cardeterror i una entrevista molt “especial” a Marc Barceló i en Josep Serra, a més a més de l’agenda cultural, receptes, la guia de bars i restaurants i propostes d’activitats de tota mena!

D’aquí és una revista mensual en català i de difusió gratuïta, que neix compromesa amb el territori, la cultura, l’economia i la gent d’aquí, amb l’intenció de convertir-se en un espai d’intercanvi entre comerços, entitats i la gent d’aquí. A d’aquí hi trobareu tot allò relacionat amb el nostre paisatge i patrimoni, les nostres festes, fires, exposicions, concerts, etc.. En definitiva, les nostres coses, les coses d’aquí.

D’aquí es caracteritza i diferencia d’altres revistes de difusió gratuïta tant per la qualitat en el seu disseny, així com per la seva particular línia editorial, que posa l’enfoc en el lleure i la cultura locals.

La trobaràs als llocs de distribució habituals. :)