Abertis posa un peatge al pont de Vilamajor per compensar les pèrdues de la campanya #novullpagar

Obres al pont de Vilamajor

Els veïns de Sant Pere de Vilamajor ens hem despertat amb el soroll dels operaris col·locant, presumptament, les casetes i barreres al pont de la carretera de Sant Pere de Vilamajor per a un nou peatge que seria gestionat per l’empresa Abertis. Tot això, segons la rumorologia popular, seria per compensar les pèrdues que l’empresa concessionària ha patit a nombroses autopistes catalanes amb els milers de ciutadans que s’han afegit a la campanya #novullpagar.

L’operació d’instal·lació del nou peatge s’està fent amb el màxim secretisme. Els operaris d’Abertis anirien disfressats d’operaris de l’Àrea de Carreteres de la Diputació amb el pretext d’estar col·locant unes baranes protectores per als vianants degut als vehicles que cada dia hi circulen a gran velocitat. Els vilamajorencs, més suspicaços que ningú, no s’han cregut la versió oficial ja que el trànsit d’aquest final de carretera és molt escàs. Tant, que els avis diuen recordar que quan es va pintar el pas de vianants al pont ni tan sols va caldre tallar el trànsit perquè la pintura s’assequés…

Continuarem informant…

No totes les claus són mestres

-…

-Per on sortim?
-Per on vols que sigui? Per la porta…
-Ho veus molt fàcil…
-O tu ho vols veure molt complicat.
-Et podries trobar amb la porta tancada amb clau…
-Cap problema.
-…?
-Mira què tinc!
-Una clau?
-Amb aquesta clau podem obrir la porta i sortir. No et preocupis!
-M’estàs dient que obriràs la porta amb aquesta clau?
-Però si has estat tu qui has dit que estava tancada amb clau!
-T’he dit que podia estar tancada amb clau… Potser està oberta…
-Mira, em sembla que t’ofegues amb un got d’aigua. Si està oberta sortim.
-…
-I si està tancada… obrim la porta i ja està!
-Qui t’ha donat aquesta clau?
-I què importa això?
-Saps si aquesta clau obra aquest pany?
-Home, suposo que sí, oi? …
-…
-…
-Vaig a veure si hi ha alguna finestra…

Molt, molt i molt, però no massa

-…

-Ho saps, oi, que pots comptar amb mi?
-Què vols dir?
-Doncs, això, que pots comptar amb mi…
-Ho dius per alguna cosa en concret?
-No. Només perquè ho sàpigues…
-Ah, val…
-…
-Pel que sigui, eh?
-Sí, ja ho he entès.
-Val, val, doncs això. Volia que ho sabessis.
-…
-…
-Vols que et digui alguna cosa? Vols preguntar-me res?
-No, no…
-…
-Tot bé?
-Ara sí.

Quan vaig començar el bloc, més llavors que no pas ara, vaig publicar algunes paranoies o pensaments en veu alta. Una vàlvula d’escapament com una altra.   

Aquí en tens uns quants… (cada fotografia és l’enllaç a una selecció d’algunes paranoies)

Ni tan a prop ni tan lluny

Ni tan a prop ni tan lluny

El ferro també sagna

Obre els ulls!

Una flor no fa estiu

Si em necessites, xiula

L'ovella negra

Sense sucre?

Amb el lliri a la mà

No els vull obrir

Tu i jo som tres

La pell freda

Mare! M'he fet vell!

Encén la flama

enyoro les clausNo me'n recordo

Tard o d'hora

L'ànec i la gallina

No et neguiteja?

Molt, molt i molt però no massa

Diuen que l’amor és com agafar ocellets. Si no en tens cura i obres massa la mà, surten volant. I no sempre tornen. Però si prems massa, l’ofegues. Les cordes aguanten, es tensen, però també es trenquen. Tot està en la justa mesura. Com gairebé sempre…

Tu decideixes si mires avall o amunt (II)

[…] -Saps què passa si miro amunt? -Què? -Que vull pujar a l’arbre. -I? -Vull pujar-hi. -I on hi veus el problema? -Que no sé què faré allà dalt. -Home, veure una bona vista, veure-hi més enllà… -Sí, però i si caic de l’arbre i em foto una nata? -Que seràs un altre cop a terra… -Doncs per tornar a ser a terra, millor no pujar i així m’estalvio la nata… -Ja… però et perdràs les vistes. -Sí, clar… però no tindré els genolls pelats -Vols pujar a l’arbre? -Sí -I si creus que ets capaç de pujar-hi què et fa pensar que no seràs capaç de baixar-ne? […]

Paranoies i pensaments en veu alta

Quan vaig començar el bloc, més llavors que no pas ara, vaig publicar algunes paranoies o pensaments en veu alta. Una vàlvula d’escapament com una altra. I, com faig amb els àlbums de fotografies, de vegades, els faig una ullada per recordar o per fer revenir nous pensaments. Com ara… Aquí en tens uns quants… (cada fotografia és l’enllaç a una selecció de 20 de les paranoies)

Ni tan a prop ni tan lluny

Ni tan a prop ni tan lluny

El ferro també sagna

Obre els ulls!

Una flor no fa estiu

Si em necessites, xiula

L'ovella negra

Sense sucre?

Amb el lliri a la mà

No els vull obrir

Tu i jo som tres

La pell freda

Mare! M'he fet vell!

Encén la flama

enyoro les clausNo me'n recordo

Tard o d'hora

L'ànec i la gallina

No et neguiteja?